Aquesta entrevista es pot trobar a http://www.arnaucolominas.com
Nom:Xavier Rodríguez Gallego
Edat: 33 anys
On viu? A la ciutat de Reykjavík, Islàndia
A que es dedica? Periodista de Catalunya Ràdio, Professor del Departament de Comunicació Audiovisual de l‘Institut Flensborg de Hafnarfjörður, Advocat Ambiental, Empresari i President del Casal Català a Islàndia.
- Com està Islàndia ara mateix?
Podriem parlar de dos Islàndies. Una directament afectada per l‘erupció del volcà, és a dir, les persones que s‘han vist perjudicades personal o econòmicament per l‘activitat del volcà. Concretament, cal destacar als habitants que viuen dins del perímetre de 40 km al voltant del glaciar Eyjafjatllajökull. Aquests són prop més de 800 persones que van ser desallotjades de casa seva per motius de seguretat, i actualment estan esperant a tornar a fer vida normal. Alhora, hi ha una segona Islàndia que equivaldria a la resta dels habitants de l’illa. Aquests s’ho miren de lluny, a través de les notícies i sense que aquest fet hagi alterat tant la seva vida quotidiana. La majoria d‘aquests també esperen a que es permeti l’accès a la zona del volcà, però per poder-se fer una foto de record.
- Hi ha algún risc per la salut?
Si s’està dins de la zona amb major concentració de cendra volcànica, el risc és pels problemes de dificultats respiratòries que pot comportar. D’aquí que les autoritats hagin distribuit mascaretes de seguretat entre la població més propera al volcà. Al llarg dels passats dies,ha aparegut una boira negre que envolta la zona i que fa necessari l’us de mascareta de seguretat, fins i tot, dins dels vehicles. Els experts islandesos han dit als mitjans de comunicació que la Fluorita despresa pel volcà no és tòxica, però que pot afectar als animals. En aquest sentit, s’han vist imatges de pagesos afanyant-se a treure els seus cavalls i ovelles de la zona quan les autoritats els ho han permès.
- Fa dies que surts a tots els butlletins de Catalunya ràdio i TV3, és una tasca que ja feies abans però ara t’ha vingut molta feina de cop, com ha estat un dia d’en Xavier aquesta setmana?
Des de l‘inici de les emissions del programa Cabaret Elèctric amb Txell Bonet de l‘emissora iCAT fm, vaig començar a fer de corresponsal a Reykjavík, i sobretot feia butlletins culturals per l‘emissora (d‘això ja fa 4 anys). Puntualment col·laborava amb l‘emissora mare, Catalunya Ràdio. La feina per iCAT fm era una feina que feia quinzenalment, més o menys. Aquests dies però, són tota una marató, i és un no parar! M‘aixeco molt d‘hora i em fico a dormir tard llegint i rellegint comunicats de les autoritats islandeses. Diumenge vaig aixecar-me a les 4 de la matinada i no vaig parar de treballar enviant cròniques per a la ràdio fins ben entrada la nit. A més, vaig haver de fer un directe pel TN de TV3, i fer un directe per un mitjà tan important com aquest imposa moltíssim. Però, m‘ho estic passant d‘allò més bé cobrint la notícia. El millor són els companys i companyes de l‘emissora i de la tele, encara que no ens veiem les cares i que estiguem lluny, em fan sentir com un més i com si estiguès a casa.
- Com has combinat això i la teva feina diària?
Al treballar principalment per a un institut públic impartint classes de comunicació audiovisual, m‘ha estat molt fàcil. Sempre he comptat amb el suport dels altres mestres del departament i del director de l‘institut en totes les col·laboracions que he fet tant per Catalunya Ràdio com per TV3 / C33. L‘experiència ha estat també positiva perquè els meus alumnes viuen amb mi part d‘aquest procès de seguiment de l‘actualitat informativa, i d‘elaboració de la notícia. Tot i que per qüestions d‘idioma no hi entren, els ha agrada veure‘m i sentir-me a diferents mitjans.
- Canviem de tema. Què se t’hi ha perdut a Islàndia, quan hi vas arribar?
Vaig arribar a Islàndia fa més de cinc anys, per estudiar un mestratge de dret ambiental i internacional i viure a Islàndia durant un temps. Ho tenia en ment des de feia molts anys, perquè quan era adolescent vaig llegir les sagues islandeses mentre escoltava música de Björk i dels Sugar Cubes. Després, quan em vaig animar del tot a anar a Islàndia, vaig relacionar-me durant un parell d‘anys amb la comunitat islandesa a Barcelona mirant d‘aprendre l‘idioma. I al final m‘hi vaig quedar a viure permanentment perquè vaig conèixer a la meva parella (islandesa).
- Com mantens el contacte amb Catalunya?
Llegeixo les notícies als diaris virtuals cada dia i parlo gairebé a diari amb Catalunya. El fet de ser el President del Casal Català a Islàndia, també m‘ha ajudat a relacionar-me amb més catalans escampats pel món. I la veritat és que sempre que puc, m‘escapo de l‘illa i em perdo pel meu barri de Gràcia a Barcelona, o bé, per Torroella de Montgrí.
Tot un plaer, Arnau!
Xavier Rodriguez
No hay comentarios:
Publicar un comentario